Plaça de Sarrià

Els orígens de la plaça de Sarrià es remunten a l'època romana i és d'aquest punt que ja parlen alguns documents de l'any 986 quan en referència al terme de Sirriano, ubiquen aquí al petit nucli de població que amb el pas dels anys acabaria esdevenint la Vila de Sarrià.

El primer edifici de referència que va tenir la plaça va ser una església documentada al segle V i dedicada a Sant Vicenç que atorga a l'actual parròquia l'honor de ser considerada parròquia mil·lenària, tal com recull una llosa commemorativa de l'any 1987, conservada a l’interior del temple.

L’església actual, d'estil neoclàssic, va ser projectat per l'arquitecte Josep Mas en 1781, destacant del seu disseny exterior, un majestuós campanar octogonal i el llinda de la porta central amb l’escut de Sarrià amb la petxina i una fornícula que allotja la imatge del sant patró. A l’interior trobem un fons artístic de gran valor, acumulat al llarg dels segles, amb peces tan destacades com l'altar barroc, obra d'Agustí Pujol, pintures d'Adrià Gual o el retaule de l'antic convent de Santa Clara del segle XVII.

Nombrosos historiadors han fet notar com aquesta plaça va acollir durant molts anys els grans poders del municipi, l'eclesiàstic per una bada, el polític, per l’altra, amb la casa de la vila ubicada a la plaça de Sarrià fins al 1870 i, també, l’econòmic, de mà de la burgesia barcelonina que ocupava majestuosos habitatges d'estil noucentista rodejant la plaça. Com a mostra d’alguns d’aquests edificis, destacar dos dels que encara resten en peu, Casa Llansà amb la famosa Pastisseria Foix ocupant un dels seus baixos o  Can Margenat, a la confluència del carrer Major de Sarrià amb la plaça.

Durant segles, la Plaça de Sarrià va ser el centre neuràlgic de la vila i com a tal acollia el mercat descobert, festes i celebracions i esdevenia, també, punt de trobada de veïns i viatgers que anaven de Barcelona al “Llobregat” (Pedralbes, Santa Creu de l'Olorde, Molins de Rei,...) i feien parada i fonda a la vila.

Aquesta centralitat i protagonisme també convertia la plaça de Sarrià en centre neuràlgic d'actes reivindicatius i protestes, i és així que alguns dels esdeveniments més violents viscuts a Sarrià en aquest darrer segle i mig han passat aquí, com l'enfrontament el 1874 entre republicans i soldats de l'exèrcit d’Alfons XII en acabar la primera república, que es va saldar amb un centenar de morts o la crema de la Parròquia de Sarrià durant la Guerra Civil que va acabar amb nombroses obres d'art, com el retaule barroc de Nicolau Travé.

Per sort, aquests episodis han quedat enrere i la plaça de Sarrià continua sent avui dia un dels punts principals de trobada dels veïns del barri, on s'organitzen actes populars i culturals i on està projectada la futura biblioteca de Sarrià, que ha vist retardada la seva construcció per la troballa de restes arqueològiques dels segles XVIII i XIX als terrenys que ha d'ocupar. Les restes corresponen a un entramat urbà d'habitatges amb pous, cisternes i clavegueram de fa més de tres-cents anys, una prova més del passat i referència d'aquesta plaça a Sarrià.